Al començar la dècada dels 60, que podríem qualificar com a dècada dels utilitaris, la motorització de l'estat espanyol era un fet del que donaven fe les estadístiques: durant el 1960, les carreteres es van cobrar ja 1622 morts.
En el camp social, el 19 de maig detenen al futur president de la Generalitat Jordi Pujol juntament a una altra vintena de persones al Palau de la Música de Barcelona després de cantar "El cant de la senyera" davant de diversos ministres. Fou condemnat a 7 anys de presó en consell de guerra. Aquell mateix any la Banca Dorca d'Olot dóna pas a banca Catalana. En el marc Europeu, el fet més destacat fou l'inici de la construcció del mur de Berlín.
Aquells anys van estar profundament marcats per la immigració i el treball. A Barcelona, eren habituals les grans concentracions de treballadors andalusos a la plaça Urquinaona, que es convertia cada matí en un improvisat mercat de contractació de mà d'obra barata.
Foren anys de les fibres sintètiques fabricades a Catalunya com l'enkalene de "la Seda" i el tergal de la Safa, que ajudaren enormement el desenvolupament econòmic del país. Bona prova d'això fou, també la inauguració d'"El Corte Inglés" a la plaça de Catalunya.
El sector de l'automòbil, fou un dels principals beneficiats per l'explosió econòmica de l'època. Aquest fet, unit al sistema de vendes mitjançant els pagaments a terminis, va fer que les vendes augmentessin espectacularment arreu de l'estat espanyol i que comencés així la vertadera història de l'automòbil a Espanya. Renault fou la primera empresa automobilística en aplicar aquest tipus de venda a Espanya, concretament en el seu model Dauphine versió Gordine, que costava 100.000 pessetes, pagades amb una entrada de 50.000 i mensualitats de 7.000.
El consumisme que López Rodó va propiciar amb el "I Plan de Desarrollo", va donar el tret de sortida al concepte de moda dels següents anys: "el desarrollismo".
Mentrestant, Joan Fuster acabava de completar les últimes correccions de l'obra "Nosaltres els valencians" i un grup desconegut fins aleshores nomenat Els Joglars presentaven el seu primer espectacle "Mimodrames" en el saló de la Imatge de Barcelona. Ens trobem ja a l'any 1962, any en que va desaparèixer la inolvidable Marilyn i va caure sobre Catalunya, un 25 de Desembre la nevada més gran de les que es recorden.
Durant el 1963, en Raimon edità el seu primer disc "Al vent". En aquells moments, el salari mínim es trobava al voltant de les 60 pessetes, cosa que plantejava serioses dificultats al sector de l'automòbil per tal d'aconseguir vendre els seus productes. Pel que fa a les vendes de les diferents marques, el mercat es trobava concentrat en tres principals models: el "2CV" de Citroën, el "R-4" de Renault (conegut popularment com a quatre llaunes) i el més conegut de tots, el "SEAT 600" de la SEAT.
Durant els primers anys de fabricació del 600, la demanda d'aquests vehicles fou superior a la capacitat de producció de l'empresa, cosa que contrasta amb l'elevat preu per l' època. No és d'estranyar, però , si tenim en compte de que l'empresa , en aquells moments, només podia arribar a una mitjana de 300 cotxes diaris amb la seva plantilla de 10.000 treballadors.
Això demostra que el 1964, mentre els americans es dedicaven a bombardejar el Vietnam, Catalunya començava a sortir de la profunda crisi econòmica que l'havia acompanyat des del final de la Guerra Civil, i la gent ho aprofitava per comprar cada vegada més. Això produí profunds canvis en l'estructura econòmica del país, com demostren les compres de Can Jorba i el Banc Soler i Torra per part de Galerías Preciados i Banco de Santander respectivament.
L'any 1965, Seat va llençar al mercat el que va suposar una gran millora respecte als models que fins llavors fabricava, el SEAT 1500, que va venir a ocupar el lloc deixat pel SEAT 1400 ja en la seva versió C, ja que incorporava un motor amb un rendiment netament superior provinent de Fiat i dissenyat pel reconegut Aurelio Lampredi. De la bona qualitat d'aquest model en general, tant en el seu disseny com en la seva construcció en dóna fe el fet de que gairebé fins a la dècada del 90 ha sigut fàcil veure'n alguna unitat circulant habitualment pel carrer.
Els primers 1500, que es convertirien en el cotxe per excel·lència dels taxistes, van aparèixer en una època de mobilitzacions obreres de certa rellevància. Per exemple, 3000 treballadors es manifestaren davant de la CNS recolzant la plataforma de CC.OO., dels quals un centenar foren detinguts. Al mateix temps, les protestes estudiantils cada vegada prenien més força, mentre l'extrema dreta intentava contrarestar-ho amb la violència. Malgrat tots aquells problemes, els Beatles tocaven per primera i última vegada a la plaça de toros Monumental i apareixien els primers brots de democràcia a l'escollir-se per votació les juntes dels col·legis d'advocats i Arquitectes.
En aquells moments, SEAT havia aconseguit vendre ja més de mig milió de vehicles quan va treure al mercat el nou model de turisme que pretenia donar més espai que el 600 per mantenint el seu preu econòmic: el SEAT 850. Aquest, fou presentat al "I Saló de l'Automòbil de Barcelona".
L'esdeveniment en qüestió es produí un mes després de que naixessin les Comissions Obreres per un abans de que 130 sacerdots es manifestessin amb sotana davant la "Jefatura de Policía" de la Via Laietana com a protesta per la tortura d'un estudiant implicat en les protestes.
El maig del 1968, mentre a París es produïen unes violentes protestes de descontentament popular, es presentava el nou model SEAT 124, del que se n'acabarien fabricant 200.000 unitats anuals. Aquest model, que va obtenir una gran acceptació, podia comprar-se amb relativa facilitat gràcies als plaços oferts a través de Fiseat, societat recentment constituïda.
A finals de 1969 es va presentar el SEAT un milió, un 124 de color groc, que fou adquirit per la guanyadora del popular concurs televisiu "Un millón para el mejor". Per il·lustrar l'estat de la societat espanyola del moment i de la seva falta de llibertats, només cal veure un exemple: els barcelonins anaren massivament al cinema "Atenas" a veure el que estava considerat com un èxit eròtic sense precedents, la pel-lícula "Helga", un film sobre educació sexual que els alemanys projectaven als seus infants a les escoles.