SEAT 133: un 75% de producte nacional en un model exclusiu

     El SEAT 133 va aparèixer l'any 1974 i es va fabricar fins el 1981. Es tracta d'un model de la gamma baixa, un cotxe concebut com un turisme molt petit i barat per tal de moure's per la ciutat. Aquest model tampoc tenia homòleg a Fiat, tractant-se d'un automòbil totalment dissenyat per la SEAT, encara que basant-se en tecnologia Fiat.

     Pretenia ser el successor, en part, del SEAT 850, però amb un preu més econòmic i una aparença més moderna. Cal remarcar el fet de que, encara que estèticament ofereix una semblança bastant gran al FIAT 126, no es tracta del mateix model. Els objectius perseguits no es van aconseguir del tot. El seu preu no va resultar econòmic, o com a mínim no tant com hagués sigut lògic.

     Pel que fa a la seva estètica, va resultar molt semblant a la de la primera versió del SEAT 127 però, evidentment, amb totes les seves dimensions reduïdes. Comptava únicament amb dues portes, que incorporaven finestres amb el típic vidre partit de l'època al davant i vidres fixes al darrera. Tot això anava muntat sobre una carrosseria autoportant amb una longitud total de 3451 mm i una amplada màxima de 1421 mm, assolint un pes de 690 Kg en buit.

     Pel que fa a la motorització, venia donada per un motor de 4 cilindres i 843 cm3, amb una potència màxima de 37 CV a 5.000 rpm per la versió de 96 octans i 34 CV a 4.800 rpm per la de 85 octans, tot això acoblat a un canvi de 4 marxes sistema Porsche situat al terra del cotxe. Aquesta configuració mecànica permetia al 133 assolir una velocitat màxima oficial de 125 km/h i 120 km/h respectivament.

     Pel que fa a l'interior, era molt sobri i sense cap luxe afegit, però complia bé amb la seva funció ergonòmica i estètica si considerem l'època i l'enfocament del cotxe. El tauler de comandament era del tipus rectangular, semblant al que portaven cotxes com el SEAT 124, però amb uns plàstics negres i unes línies que el feien més modern. Els únics rellotges de que disposava eren el velocímetre i l'indicador d'estat del dipòsit de combustible, mentre que per la part inferior i els laterals es repartien la resta d'indicadors lluminosos.

     L'accionament dels diversos elements com llums, etc. es realitzava amb palanques que sortien de la columna de direcció, excepte alguns commutadors secundaris com el ventilador o el netejavidres (per pressió manual) que es trobaven instal·lats a la part dels laterals inferiors del quadre principal.