SEAT 131: el final del SEAT 124

     El SEAT 131 és un model que surt al mercat l'any 1975 i es comercialitza fins ben entrat el 1982. Es tracta d'una berlina mitjana-alta que es venia a situar per sota del SEAT 132. Al llarg del temps, existiren diferents versions i evolucions d'aquest automòbil, caracteritzat per tenir uns molt bons acabats i una motorització altament fiable i amb una potència realment bona.

     El 131 es va produir en versions de 1430, 1600, 1800 i 2000 cm3. Aquesta última versió, la més potent de la gamma, assolia fàcilment els 180 km/h a menys de 6.000 rpm, i la seva acceleració de 0 a 100 era de poc més de 10 segons, aconseguint la millor relació pes-potència de tots els automòbils fabricats a Espanya. A més, el motor comptava amb un doble arbre de lleves i una caixa de canvis de 5 velocitats.

     També cal dir que el Supermirafiori va sortir amb motor Perkins de 2000 cm3, i posteriorment es va llançar el 131 Diesel Duper amb motor Sofim de 2.500 cm3.

     Existiren tres versions principals durant la seva vida en producció. Totes tres tenien en comú l'estructura principal de la carrosseria. Aquesta es trobava dominada per les línies rectes i les arestes. Tenia quatre portes i les davanteres tenien vidres sencers del tipus puja i baixa, mentre que les del darrera eren partides, amb una part fixa i l'altra també del mateix tipus. Tant la part frontal com l'acabament del maleter al darrera eren totalment verticals. Les diferències principals entre versions són les següents:

       + Per una part, tenim la versió primitiva, que comptava amb una calandra amb abundància de cromats, fars quadrangulars paraxocs amb la part davantera cromada i els intermitents incorporats, mentre que al darrera formaven una espècie de creu amb un sol braç lateral.

       + La versió Supermirafiori comptava amb uns fars davanters més grans i rectangulars, mentre que els posteriors també tenien la mateixa forma.

       + La versió Mirafiori més moderna posseïa doble far rodó al davant i uns grups òptics posteriors més allargats, gairebé seguint el disseny de la matrícula. En aquesta versió els cromats gairebé havien desaparegut del tot.

     Per acabar, cal dir que també va existir una variant amb carrosseria tipus break (o familiar).