ELS ANYS 90

     La crònica dels anys 90 comença amb una fotografia de la reunió Costa Brava d'Economia. Apareixen Macià Alavedra, Boyer, Solchaga i Díaz Álvarez. Es troben allí també el president de la multinacional, Carl Hahn, assegurant categòricament que les futures inversions de VW a Skoda no faran minvar les aportacions de la casa mare a SEAT.

     Aquell any , Carles Ferrer Salat fou nomenat president de la patronal europea, mentre Prenafeta havia abandonat la Generalitat en Jaguar i els hotelers s'havien escandalitzat, espantats per l'absurda incidència de la guerra del Golf sobre les reserves previstes. Aquells dies, Jordi Pujol va imposar la Creu de Sant Jordi al president de la Nissan, Yutaka Kume. Un reconeixement a l'interès inversor dels japonesos a Catalunya i una protecció contra el mal temps. Bé haguessin fet molta falta , poc temps després. Però en aquell moment la situació econòmica era despreocupada, sobretot a Espanya, on ens preparàvem per organitzar els Jocs Olímpics de Barcelona i la Expo de Sevilla que impressionarien el món. Per això mateix no ens podíem ni imaginar que les cases del Turó de la Peira començarien a caure víctimes d'un ciment defectuós resultat de l' època del "desarrollismo".

     En aquella mateixa època, Cruyff es veu obligat a canviar la seva addicció a la nicotina per una màscara d'oxigen i jura que mai més tornar a fumar, mentre els bombarders nord-americans surten de les bases espanyoles carregats de bombes per Sadam Hussein.

     En aquells moments d'eufòria en lenta retirada, VW continuava construint la fàbrica més moderna d'Europa a Martorell. Les seves dades no deixen indiferent a ningú: 3'4 milions de m2 de terreny. 700.000 m2 construïts i capacitat per produir 1500 cotxes diaris amb 8.500 treballadors en plantilla.

     Construir la fàbrica més moderna del món li va costar a VW 30.000 milions de pessetes, segons afirmà Carl Hahn. De totes maneres, VW pensava seguir invertint diners a SEAT fins més enllà del 2000, fins a completar la xifra de 607.000 milions, sense oblidar les instal-lacions de la Zona Franca, convertides en parc tecnològic de proveïment on les empreses subministradores de components ubicaran progressivament les seves instal·lacions, prenent com a base el sistema de treball just-in-time i descentralitzant el muntatge individual de les peces per tal de realitzar el mínim de processos a la fàbrica de la pròpia marca on, cada vegada més, tot arribarà ja muntat en mòduls llestos pel muntatge. Segons Hahn, val més continuar invertint per tal de desenvolupar-se que gastar en indemnitzacions d'acomiadament a milers de treballadors.

     Curiosament, només un any després d'aquestes paraules els mateixos personatges afirmaren el següent: "SEAT es replantejarà el seu pla d'inversions si continua la crisi del sector de l'automòbil.". En aquest moment, les vendes d'automòbils han caigut un 9%, la producció un 8% i la plantilla s'ha reduït en 1.200 treballadors. Mentre tothom està pendent de les olimpíades de Barcelona, els indicadors econòmics, als quals ningú encara no fa cas, indiquen que s'acosta una crisi espectacular. El director del "Financial Times" visita Sevilla i queda bocabadat davant la magnitud de les obres. "Qui pagar la factura de tota aquesta festa, després?", es pregunta.

     A VW la factura corre a càrrec de Hahn pagant-la amb el càrrec. I encara que aquell any Díaz Álvarez anuncia que SEAT tancarà l'any amb beneficis, a Wolfsburg ja han entès que res tornarà a ser com abans. Fa temps que l'època daurada s'ha acabat. Així que, quan el pebeter de l'Estadi Olímpic va deixar de cremar i els barcelonins van tornar a casa orgullosos dels jocs, es van trobar de cop amb la crua realitat.

     Així, malgrat que les perspectives eren altament favorables, l'exercici es tanca amb unes pèrdues de 12.756 milions de pessetes. Per contrarestar aquest fet, la factoria de la Zona Franca tanca durant la totalitat de les festes nadalenques. L'expedient de regulació afecta a 11.000 treballadors, i s'anuncien mesures més dràstiques de cara al 93 si la crisi continua.

     La resta de les notícies econòmiques del país eren igual de pessimistes o pitjors. KIO anuncia la suspensió de pagaments de Torras, amb uns deutes de 250.000 milions de pessetes, mentre la pesseta i l'escut sofreixen una devaluació d'un 6%. Tot això només fou el començament d'una crisi que causaria estralls fins ben entrat el 96.

     El febrer de 1993 el rei va inaugurar oficialment la fàbrica de Martorell, en alguna secció de la qual els robots substitueixen totalment als homes. Quaranta anys després de que s'inaugurés la cadena "taylorista". El rei posava en marxa el model productiu en el que es fonamenta la nova revolució industrial actual: la informatització i robotització general de la feina i la identificació dels treballadors amb l'empresa a la qual pertanyen i amb el producte que fabriquen, divisió de la força de treball en escamots de 25-30 treballadors conduïts per un supervisor i preparats per realitzar amb autonomia tot tipus de treballs. Un sistema nou per un món nou basat en les idees revolucionàries de personatges com López de Arriortúa, on als obrers se'ls passa a anomenar "senyors treballadors".

     Quan es va inaugurar la planta de Martorell ja se sabia que havia quedat excessivament gran, doncs tenia capacitat per produir 1500 cotxes diaris i només se'n fabricaven 600 perquè no se'n podien vendre més. En aquesta època destaca l'aparició de la primera generació de models concebuts totalment sota l'ombra de VW. El 1991 apareix el SEAT Toledo, mentre que el mes de març de 1993 apareix el nou SEAT Ibiza, que només conserva de l'anterior model el nom.. Aquest mateix any es presenta el SEAT Córdoba, mentre continua la política de regulacions temporals i jubilacions anticipades.

     L'any 1994 resulta l'any de consolidació de les mesures de reestructuració adoptades en el Pla Industrial. SEAT es desfà de la fàbrica de Pamplona i de Fiseat, mentre s'inaugura oficialment el parc de proveïdors de Zona Franca, on l'únic model que es continua fabricant en la seva totalitat és l'incombustible SEAT Marbella.

     Pel que fa al 1995, es presenta el prototip de monovolum SEAT Alhambra (primer model de SEAT fabricat íntegrament a l'estranger -Portugal- en una fàbrica conjunta de Ford i VW) al saló de Ginebra, la nova furgoneta Inca al saló de Barcelona i el Córdoba SX al saló de Frankfurt.

     També comença l'obertura de nous mercats com el de Brasil, on s'envien sota la marca VW.

     El 1997 es presenta el SEAT Arosa, el primer model totalment fabricat a fora d'Espanya, concretament a Brussel·les. A més, es tracta d'un model les diferències del qual amb el seu parent de VW són pràcticament inexistents. A principis del 1998, es va deixar de fabricar el mític Marbella per cansanci de la pròpia SEAT, ja que el model encara tenia una certa demanda, mentre s'anunciava per finals d'any el substitut del Toledo, que en un principi seria totalment fabricat a Bèlgica i estaria basat en el VW Passat.

     Per finalitzar, cal destacar que, actualment, SEAT ven en règim de CKD a la Xina, és a dir, envia les peces del cotxes des del territori espanyol perquè aquests siguin muntats posteriorment en territori xinès i comercialitzats sota la marca de Faw-VW, quelcom semblant al que va fer la SEAT en els seus començaments. És, per tant, una història que torna a començar (no exactament igual, per si amb moltes coincidències) però ara amb uns protagonistes i uns escenaris diferents.

 

Clica sobre el model que vulguis veure :

DENOMINACIÓ

ANY DE

LLANÇAMENT

TIPUS DE VEHICLE

Carrosseria

Portes

Volums

TOLEDO I

1991

Berlina

5

2 i mig

IBIZA II

1993

Compacte

3 / 5

2

CÓRDOBA

1994

Berlina / Familiar

4 / 5

3 / 2

ALHAMBRA

1995

Monovolum

5

1

AROSA

1997

Compacte

3

2

TOLEDO II

1998

Berlina

4

3

 

1953-1959

1960-1969

1970-1979

1980-1989